- 1. Drets d’autor
- 2. Estereotip
- 3. Identitat Digital
- 4. Petjada Digital
- 5. Què son els Mass Media?
- 6. Ordre Cronològic dels Mass Media
- 7. Teoria completa dels Mass Media
1. Drets d’autor.
Copyright i Copyleft / CreativeCommons
Pàgines Web on trobar imatges/videos/musica. Sense drets d’autor o lliures:
Banc de gif: Giphy
Banc de fonts: Google Fonts, The League of Moveable Type
2. Estereotip
Idea preconcebuda i simplificadora, basada generalment en pseudoconeixements, tòpics o patrons culturals prèviament establerts, que s’utilitzen per conceptualitzar una realitat social, especialment persones i grups. Els estereotips fan més comprensible la realitat però sempre simplificant-la, així que acostumen amagar una mirada cap a l’altre estigmatitzadora i molt poc heterogènia. A mesura que es propaguen, avui en dia sobretot mitjançant la veloç comunicació digital visual a la xarxa, sovint es converteixen en uns models de comportament que se sobreposen a la realitat dels subjectes i que, sovint, ens calen seguir per ser acceptats o acceptades.
Estereotips de gènere: imatges simplificades que atribueixen uns rols fixats sobre els comportaments pretesament “correctes” o “normals” de les persones en un context determinat en funció del sexe al qual pertanyen.
Els estereotips, per definició, no haurien de ser positius o negatius, però quan ens mostren “com haurien de ser” les dones i els homes, i representen les dones en posició d’inferioritat respecte dels homes esdevenen estereotips negatius que reforcen les desigualtats de gènere.
Què és la identitat digital? Qui som a Internet?
Tota l’activitat que una persona fa a la xarxa genera la seva identitat digital. Aquesta identitat es construeix de manera activa, creant continguts, imatges, vídeos, generant conversa amb altres persones, etc.
Els nadius digitals són usuaris actius d’Internet. És la generació que no ha conegut la vida sense la xarxa, també anomenada generació Google, entre molts altres noms. Fan servir la xarxa diàriament i amb diferents finalitats i acostumen a preferir l’ordinador abans que la llibreta i el llapis. És una generació que es caracteritza per ser exhibicionista i multitasques ja que, el que seria per fa un temps un diari personal o una conversa privada, ara s’ha convertit en un blog o missatges publicats a la xarxa. El més destacable d’aquesta generació és que són productors i consumidors d’informació a Internet: per oci, pels estudis, per les relacions personals i, sovint, per tot a la vegada. L’activitat pròpia juntament amb la dels demés va conformant aquesta identitat.
La IDENTITAT DIGITAL presenta les següents característiques:
- És social. Es construeix navegant per la xarxa a partir del reconeixement dels demés.
- És subjetiva. Depèn de com els demés perceben a la persona a través de les informacions que genera.
- És valiosa. A vegades les persones i empreses naveguen per les xarxes socials per investigar la identitat digital d’algú per prendre decisions.
- És indirecta. No permet conèixer a la persona directament sinó a través de les seves publicacions.
- És composta. La identidat digital es construeix per les aportacions de la mateixa persona y també per altres persones sense la participació o consentiment del mateix.
- És real. La informació de la identitat digital pot produir efectes positius i negatius en el món real.
- És dinàmica. La identitat digital no és una foto instantània sinó que està en constant canvi o modificació.
Tot seguit us adjuntem un recull d’informacions per aconseguir tenir una gestió eficaç de la identitat digital.
"Informació present a internet sobre una persona, una empresa o un organisme com a conseqüència de la seva activitat en línia". Definició de Termcat.
Així doncs, la petjada va directament relacionada amb la nostra identitat. Tot allò que publiquem, compartim, generem a la xarxa serà fàcilment rastrejable.
Si alguna vegada heu anat al bosc i heu trobat petjades d’algun animal, si les seguíssiu arribaríeu a descobrir on ha anat, què ha menjat i potser, fins i tot, on viu. El que fem és rastrejar les seves petjades per arribar a descobrir informació sobre l’animal en concret.
El mateix passa a Internet. Per allà on passem, cada clic que fem, cada resposta que donem, cada vegada que col·laborem, cada fotografia que pengem, ho estem fent deixant petjada i informació de nosaltres mateixos de forma permanent.
*Rosa Sensat. Didàctica, ètica i estètica de les eines i continguts digitals.
Mitjans de comunicació de masses (MASS MEDIA).
-
5. Què son els Mass Media?
-
Mitjans de comunicació: Un mitjà de comunicació de massa (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s’usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l’entreteniment o la propaganda. Amb l’establiment d’una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de periòdics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920.*viquipèdia
Tipus: premsa, còmic, ràdio, TV, cinema, disseny i internet
Funció social: servei a la comunitat i a la individualitat, informació, opinió, entreteniment, persuasió, educació, cultura.
Llum viatge en línia recta!
Història de la fotografia:
“El daguerreotip. L’inici de la fotografia”
“El daguerreotip. L’inici de la fotografia” (català) from Barcelona Cultura on Vimeo. -
6. Ordre cronològic dels Mass Media
Impremta: 1r invent tecnològic per la transmissió massiva de comunicats gràfics.
1234-1242 (primer llibre a Corea)
1440 Pare de l’impremta a Occident ( l’Alemany Johannes Gutenberg)
1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, necessitant vuit hores d’exposició a plena llum del dia per a obtenir les seves imatges.
1824. Taumàtrop
1829. Entra Louis-Jaques Daguerre a treballar amb Niepce
1833. Fenaquistoscopi
1834. Zootropo. Horner
1837. Daguerreotipia. Louis Daguerre
1838. Diorama
1839. 1ra fotografia a l’Estat Espanyol (al Palau de Barcelona)
1841. Calotip (foto sobre paper) William Henry Fox Tabot Britànic
1861. Substitució del vidre per cel·luloide
1877. Praxinoscopi
1882. Fusell fotogràfic
1888. George Eastman. Càmera Kodak amb carret on podies fer fins a 100 fotos
World’s Oldest Surviving Film – Louis Aime Augustin Le Prince
1891 Edison inventa el Quinetoscopi. Pagant podies veure pel·licules.
1895. Cinematògraf. Germans Lumiere fan el seu propi invent a França. Es fa la primera projecció pública al saló Indien de París. “Arribada del tren a l’estació”. “Sortida dels obrers a la fàbrica”
]1895. Edison inventa també el Fantascopi o Vitascopi. La patent era molt cara!!
1896. Primera pel·licula espanyola (Salida de misa de doce del Pilar de Zaragoza)
1896. Es projecta els Germans Lumiere a Barcelona
1897. Quinetoscopi amb so (imatge + so)
1898. Georges Méliès “director del teatre de Paris, mag il·lusionista, director de teatre i director de cinema. Pioners en crear efectes especials al cinema i el constructor del primer estudi de cinema a Europa.” Inventa els efectes especials.
Le Voyage dans la Lune, 1902 és considerat el primer film de ciència-ficció.
1922. Nosferatu, pel·lícula alemanya dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau. Pel·lícula clau del cinema mut i del cinema de terror.
1925. Leica (cámera molt més petita)
1926. John Logie Baird (enregistra i televisa el moviment de les persones)
1927. Neix el cinema sonor (El cantant de Jazz)
1927. Metropolis és una pel·lícula expressionista feta durant el curt període de la República de Weimar. Dirigida el 1927 pel director de cinema austríac Fritz Lang, la pel·lícula és muda i en blanc i negre.La implantació del sonor va coincidir amb el crack econòmic del 1929 que ocasionà una Gran Depressió als EEUU. Milers de ciutadans trovaben en el cinema moments per fugir dels problemes quotidians. Hollywood es dedicà a produir títols basats en els gèneres fantàstic, la comèdia, el musical o el cinema negre, per tal d’exhibir productes escapistes.
1930. neix el fotoperiodisme (realitat quotidiana i els grans fets de la història de la humanitat)
WEST GERMANY. 1962. West Berlin. The Berlin wall. Contact email: New York : photography@magnumphotos.com Paris : magnum@magnumphotos.fr London : magnum@magnumphotos.co.uk Tokyo : tokyo@magnumphotos.co.jp Contact phones: New York : +1 212 929 6000 Paris: + 33 1 53 42 50 00 London: + 44 20 7490 1771 Tokyo: + 81 3 3219 0771 Image URL: http://www.magnumphotos.com/Archive/C.aspx?VP=Mod_ViewBoxInsertion.ViewBoxInsertion_VPage&R=2S5RYDZQ4XKP&RP=Mod_ViewBox.ViewBoxZoom_VPage&CT=Image&SP=Image&IT=ImageZoom01&DTTM=Image&SAKL=T
1932. BBC de Londres emet programacions de TV en regularitat
1933. King Kong és un pel·lícula de monstres estatunidenca estrenada el 1933, dirigida per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack.
1935. Neix el cinema en color (La fira de les vanitats)
1936. Modern Times dirigit, escrit i protagonitzat per Charles Chaplin. Entre cine mut i sonor. Un dels millors mims i pallassos de la història del cinema.
1937. Neix el cinema d’animació amb Blancaneu i els set nans “Snow White and the seven Dwarfs”. Walt Disney.
1939. Allò que el vent s’endugué. (Pel·lícula més famosa)
Alfred Hitchcock: Pioner de nombroses tècniques en el gènere del thriller
1939-45. Expansió definitiva de la TV. (quan acaba la segona guerra mundial)
1948. Arriba la TV a Catalunya.
1950. Neix la TV en color. (a Espanya, no arribarà fins el 1980)
Anys 50, 60… Fan aparició nous mites de la pantalla que trenquen els esquemes de comportament social convencionals, com ara Marlon Brando, James Dean o Marylin Monroe.
1950. Cinema compateix amb TV, surt el gran format: cinerama, cinemascop.
1952. Cantant sota la pluja (títol original en anglès Singin’ in the Rain)[1] és un clàssic cinematogràfic del gènere de la comèdia musical estrenada als Estats Units el 27 de març de 1952. Direcció: Stanley Donen i Gene Kelly
1956. Programació regular a TVE
1960. Surt Imax
1960. Neix el Videoart
1962. Primera transmissió d’imatge via satèl·lit.
1968. 2001 a Space Odyssey. pel·lícula de ciència-ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke. La pel·lícula tracta temes com l’evolució humana, la intel·ligència artificial, el futur i la vida extraterrestre.
1969. Internet
1972. El Padrí (títol original en anglès The Godfather)[2] és una pel·lícula de Francis Ford Coppola, feta als Estats Units el 1972. Està inspirada en el llibre homònim de Mario Puzo, qui també en va fer el guió. Pel·lícula amb molts intèrprets, cal destacar-ne Marlon Brando en el paper de Vito Corleone, “el Padrí”; també Al Pacino, James Caan, Richard Castellano i Robert Duvall, entre altres. Juntament amb les seves dues seqüeles, ha estat considerada la millor trilogia de tots els temps.
1975. Primera càmera digital de Kodak, Steve
Sasson la va construïr: tenia la mida d’una torradora i una qualitat equivalent a 0.01 Megapíxels. Necessitava 23 segons per guardar una fotografia en blanc i negre en una cinta de casset i d’altres a recuperar.
1977. Fibra òptica. Es duu a terme un experiment amb gran èxit que demostra la capacitat de la fibra òptica en comunicacions de veu, vídeo i dades utilitzant làsers i LED com a fonts de llum.
1980. TV per cable, gran difusió al EUA.
1990. www WorldWideWeb
2009. Avatar és una pel·lícula de ciència-ficció estatunidenca. Una de les pel·lícula més taquillera de tots els temps
Mitjans de comunicació: Un mitjà de comunicació de massa (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s’usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l’entreteniment o la propaganda. Amb l’establiment d’una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de periòdics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920.
*viquipèdia
La comunicació humana serveix per connectar significats (verbal i no verbal). En la comunicació hi ha sempre
-l’EMISSOR (el missatge) el RECEPTOR.
Trobem també els diferents codis, context o sorolls. Aquest missatge pot ser fet per persones, grup de persones, màquines.
Els Mass Media són unidireccionals, i poden ser públics i privats. Sol ser un únic emissor que arriba a un receptor massiu (gran, heterogeni i anònim). És un instrument i no l’acte comunicatiu en sí.
Pot servir per informar, entretenir o per propaganda.
S’atribueixen a una societat i model de vida molt concrets: societat de masses que va tenir origen a l’edat contemporània i es caracteritza per la revolució industrial:
-abandó de l’agricultura per la industria i serveis (èxode rural)
-mecanització del treball (màquines per artesans)
-rapidesa.
Societat industrial té una visió més individual + llaços entre la comunitat, a mesura que les tecnologies avancen, la comunicació també, trobant-nos amb teories filosòfiques o utòpiques com la teoria VEÏNATGE UNIVERSAL de Marshall McLuhan de 1967
“on explica com un esdeveniment a determinada part del món té efectes a una escala global, aquesta teoria també recorda a la teoria del caos o l’efecte papallona.
Explica Marshall Mc Luhan que a causa de la velocitat de les comunicacions, a societat es transforma en un estil de vida de veïnatge, dins un món interrelacionat, estreta relació en vincles ECONÒMICS, POLÍTICS I SOCIALS crea una consciencia global a escala planetària, amb una dependència mútua per els mateixos ideals com l’ecologia i l’economia i per tant es lluita i solidaritza globalment pel desenvolupament sostenible de la terra.
Aquesta teoria segons teòrics de la globalització afirmen que és filosòfica o utòpica ja que podem veure que no tots tenim accés a internet (exemple pobles d’Àfrica), les restriccions que existeixen per part d’alguns països, o com decideixen ordenar la informació d’internet les empreses multinacionals (per exemple google).”
EMISSOR
Poden ser grans companyies amb varis mitjans o multinacionals. Aquestes poden crear realitats i opinions. Si a un gran públic els agrada, es veu com neixen personatges influents en la cultura “personatges o mitjans estrella”.
Poden ser públics o privats.
MISSATGE
Estem vivint ara mateix una invasió informativa i de la imatge.
Crea un imaginari col·lectiu (tota la població, una mateixa idea). Estereotip
RECEPTOR
Com el diferent públic accepta, escolta i adopta el missatge. Teoria DIFFUSION OF INNOVATION
“d’Everett Rogers 1962, explica el com, perquè i la velocitat de les noves idees a través de diverses cultures.
Com una idea comunicada a través de canals i els temps entre els membres d’un sistema social és acceptada i divulgada per les xarxes socials.”
Quins mitjans de comunicació tenim? CANALS
(Premsa, còmic, ràdio, tv, cine, disseny, internet)
Premsa:
Neix 1450 amb Gutenberg i la impremta, i des de llavores només hi ha hagut que millores en quan a més tirada i per tant més influència social.
Primera dècada XVII van començar les publicacions periòdiques a Alemanya, Bèlgica, Països Baixos i Anglaterra
Finals del XVIII a Anglaterra i EEUU assoleix un gran èxit.
Les Il·lustracions al principi varen ser de mala qualitat degut a la tinta i el paper. Gràcies a la premsa cilíndrica de vapor (doble cara: millor qualitat i més barat).
The Illustrated London News primer diari de periodisme il·lustrat.
La premsa: mitjà no immediat, més elaborat que altres mitjans de comunicació de masses. Possibilitat de repassar el missatge.
Tipus (diaris, setmanaris, revistes) (locals, regionals i nacionals).
Còmic
-imatge seqüencial (imatge + text)
-precedents les esteles mesopotàmiques i la ceràmica grega
-el còmic serà l’origen de les pel·lícules d’animació com les de Walt Diseny
-tant a Amèrica com a Europa es creen personatges famosos que canviaran la nostra visió del món com (Tintin, Astèrix, Mafalda, Superman, Spiderman, Mortadelo y Filemon…)
-Còmic és un llenguatge on s´hi relaciones diferents codis (dibuix, pintura, foto, cine) (la taca i la línia és la base, pot haver-hi color) (imatge de gran iconicitat)
-elements del còmic (línies cinètiques, onomatopeies, cartutx, vinyeta, bafarada, metàfores visuals)
-Plans i Angles (Pla detall, PPP, PP, Pla mig, Pla americà, pla sencer, PG, GPG) (angle contrapicat, picat, normal, zenital)
-còmic utilitzat per diferents fins: propaganda, critica social, divertiment, educatiu,…
Ràdio
(transmissió del so a distància. Aire és el canal, ones electromagnètiques el suport de la veu i/o música)
1901. Marconi: senyal innalàmbrica i sonora a través de l’Atlàntic. (proves militars)
1920 apareixen emissores tal com les coneixem
1924 Ràdio a BCN
Característiques (gratuïta, àgil i ràpida, no condicionaments horàries, pot emetre en directe i privat, molta varietat de missatges, participació activa de l’oient, pagades en la seva majoria per la publicitat*)
*Ràdios lliures com r90.org (Garrotxa) funcionen gràcies als socis que creen els programes.
Vídeo
Cinema
1895 Lumière a París ensenya el Cinematògraf
Imatge en moviment gràcies a la persistència retiliana.
Temps real i utilització selectiva de la realitat amb els plans, moviments de càmera, llum, so i música.
Les arts segons Ricciotto Canudo 1911:
1.arquitectura / 2.escultura / 3.pintura / 4.música / 5.poesia i literatura / 6.dansa / 7.cinema
ara es diu:
8.Fotografia / 9.videojocs / 10.cuina
Diferents tipus formals: (llargmetratges, curts, documentals,..)
Diferents gèneres (comèdia, drama, terror, ciència ficció, cinema negre,..)
Crea històries
TV
Mitjà audiovisual (imatges i so)
1923 Vladmir Zworykin comença a emetre TV
Després de guerra mundial (anys 50) arriba la TV a molts països del món.
1956 arriba TV a Espanya.
Gran evolució de la TV amb la tecnologia
Gran influència en l’opinió pública (a quasi totes les cases* n’hi ha una)
*del món occidental
Diversitat de programació
Directe i/o gravat
Contemplació passiva, poden veure-la persones amb cap cultura o voluntat.
Disseny Gràfic.
cartells, anuncis, packagin, imatges d’empresa, aplicacions informàtiques, web,..
Internet.
Limitació (necessitem un equip i connexió)
El receptor es pot convertir en emissor.
Codis que utilitzen els Mass Media:
-Imatge gestual
-imatge gràfic-plàstica (elements i sintaxi)
-imatge fotogràfica i en moviment (pla/angles, moviments càmera, subjectiu/objectiu)
-publicitat (mateixos codis + estudi del possible comprador “storytelling, retòrica visual, ambient media,…)
Codis: conjunt de regles i convencionalismes per produir i interpretar els missatges.
Llenguatge és un codi.
Imatge gestual.
Rostre i part del cos.
Estat d’ànims i sentiments
Llenguatge del cos
Llenguatge de signes + aeroports (més estructurats)
Imatge gràfico-plàstica.
Imatges amb característiques formals, estructurals i compositives.
-Elements: Punt, línia, pla, textura, color i llum
-Sintaxi: proporció, equilibri, simetria, dinàmic/estàtic, direccions, pes visual.
Imatge fotogràfica i en moviment (pla/angles, moviments càmera, subjectiu/objectiu)
Percepció del moviment. 1824 es descobreix que la retina reté el moviment més del que dura.
Joguets òptics: Zootropo Horner 1834
Praxinoscopi. Reynaud 1876
Imatge cinematogràfica: (fotogrames, lleis compositives, característiques formals, cromàtiques i d’il·luminació, plans/angles, càmera en moviment, tipus de muntatges.
Imatge Televisiva: 25 imatges/segon. Es serveix de la tecnologia.
Publicitat (mateixos codis + estudi del possible comprador “storytelling, retòrica visual, ambient media,…”)
Mateixos codis segons el mitjà on es posa.
Afavoreix una actiud de consum i una predisposició cap a un producte o idea.
Estudia les característiques formals (moviment, tranquil·litat, equilibri, contrast, figures retòriques… ), les característiques del producte, els potencials receptors.
Tipus: (disseny audiovisual, identitat corporativa, disseny publicitari, disseny d’envasos, disseny web)
Exemples: storytelling, retòrica visual, ambient media.
Funcions social i culturals dels Mass Media.
-Servei a la comunitat i la individualitat
-informació
-opinió
-entreteniment
-persuassió
-educació
-cultura
Servei a la comunitat i la individualitat.
-proporcionen oci, i possibilitats culturals modifiquen personalitat i educació.
-grans diferències de missatges, arriben a gran diferents públic i individus fent que els interessos culturals i d’entreteniment siguin coberts.
-poden influir en el consum de la cultura cap a positiu (en favor de consumir més i diferent cultura) o en negatiu (aïllant-lo si ja es considera satisfet)
-satisfan les necessitats polítiques, econòmiques i culturals.
-no només es consumeixen com a mitjans o canals sinó com a productes de civilització.
Informació
Tots ens informen a la seva manera.
Opinió.
Per part dels mitjà, dels periodistes o convidats, per la participació del consumidor.
Entreteniment.
Persuasió.
Mitjans poden canviar actituds, formar opinions, vendre productes, influir en els votants.
Persuasió camuflada (ex. Mac en Sexo en Nueva York)
Educació.
Aplicació de programes, articles, youtubers… a l’educació tradicional. Dins l’escola els alumnes es poden convertir en emissors creant curtmetratges, ràdio, tv, activitats de disseny, anuncis,…
Cultura i Mass Media.
S’homogeneïtza el conjunt de la societat i la cultura degut a les grans modes (escriptor, pel·lícules,…) grans audiències.
Els mitjans passen a ser instruments culturals de 1r ordre.
cultura visual 