h.art

La imatge com a representació de la realitat.

1928: René Magritte (surrealista) Això no és pas una pipa.

1965: Joseph Kosuth (art conceptual) Una i tres cadires.

Iconicitat: grau de realisme o d’abstracció d’una imatge. Més similitud més grau d’iconicitat. La paraula és el grau més baix d’iconicitat.

Realista, figuratiu, abstracte:

Abstractes:

 

Paleolithic art. 40.000aC al 10.000aC

La societat Paleolítica era nòmada, es movien als llocs on hi havia menjar, vivien en coves o refugis naturals que es trobaven.
Una imatge molt representativa de l’art Paleolític són les escultures VENUS (petites escultures de 8 a 14 cm. que representen figures femenines, tenien una funció màgica com a guardianes de la casa i deesses de la fertilitat).
La preocupació més important de la societat Paleolítica era tenir nens i menjar; tot el que feien d’art anava al voltant d’aquests temes.
A Santillana del Mar (Cantàbria) hi ha les coves d’Altamira, un lloc molt important per les seves pintures Paleolítiques.
Es creu que els Paleolítics pintaven els animals a les coves, per demostrar que els humans eren superiors, i per una funció màgica, creien que pintant-los els podrien caçar.

Willendorf Venus que fa 11 cm, és una de les imatges més famoses creades per la humanitat, la va trobar el 1909 en Josef Szombathy, a prop de Willendorf, Àustria. Ara està a Vienna Museum of Natual History.

 

Egyptian art. 3200 aC

Els Egipcis seguien unes normes per a pintar figures humanes. Consideraven que la figura havia de poder ser vista en la seva totalitat, si no semblava que li faltaven trossos del cos, i creien que si no es pintava alguna part del cos, això tindria greus conseqüències en la persona que era representada.
El que pintaves i representaven a l’època Egípcia era, igual que al Paleolític amb un fort caràcter simbòlic i màgic.

Totes dues vistes, la frontal i la de perfil eren utilitzades simultàniament, les espatlles i l’ull era representat frontalment, la resta, de perfil, els dos peus mostren sempre primer el dit gros. A les tombes dels faraons les normes eren molt més estrictes, en canvi en les tombes de gent menys important, les representacions són més espontànies i informals.

Els pintors egipcis utilitzaven colors plans, i no feien servir la perspectiva.
La pintura egípcia ens explica la vida quotidiana i els costums d’aquesta civilització. Pintaven sobretot a les parets de les cases, als palaus, les libres i especialment a les tombes.

Classical art. 301 b.C. al 400

“Dorífor de Policlet”, “Discòbol de Miró”, “Afrodita de Cnidos de Praxiteles”

L’art Clàssic és aquell que van fer el Grecs i Romans a l’Edat Antiga.

Els Grecs varen començar a estudiar la ciència, la filosofia i la història i creien que la raó i la intel·ligència eren la base del coneixement.

El tema principal d’aquesta època era trobar el model de bellesa ideal. En l’actualitat, l’ideal de bellesa el dicten la moda, les empreses, els models i els famosos. Els Grecs volien un únic model de bellesa que era representat per joves atletes, herois i personatges mitològics.

Els Grecs varen començar a fer art, i més endavant els Romans, van copiar algunes de les obres, per estudiar-les. Degut al canvi  d’època Clàssica a Mitjana, amb tota la fam i la crisis de l’època Mitjana, es varen fondre i reutilitzar moltes de les escultures gregues que eren de marbre o de guix. Sort que els Romans en varen fer moltes còpies, que avui dia encara podem veure com eren.

Policlet va ser un dels més famosos escultors Grecs, no hi han originals seus, però sí moltes còpies Romanes. Dorífor és una de les obres de Policlet més important, i mostra la el cànon de bellesa, la proporció, la relació harmònica…

Miró feia escultures com el Discòbol, escultures amb molta tensió i moviment.

S’ha descobert, que les escultures tant Greges com Romanes, eren pintades, de manera realista.

No tenim pintura Grega ni Romana però s’ha trobat escrits que explicaven que s’utilitzaven per decorar les cases, i que els artistes estudiaven la llum, el color i la perspectiva.

L’art Clàssic volia reproduir la realitat, l’estudi de la simetria i l’ideal de la bellesa.

Art Romà Slideshare Batxillerat

Art Romà Slideshare Resum

https://embed-ssl.ted.com/talks/elizabeth_lev_the_unheard_story_of_the_sistine_chapel.html

Art Romànic Català. 1.000 al 1.300

“Lapidació de Sant Esteve, Sant Joan de Boí”, “Pantocràtor de Taüll”, “detall de Sant Climent de Taüll”.

1.500 anys despres de Dorífor de Policlet, apareix el Pantocrator de Taüll de l’Edat Mitjana.

La mentalitat del Romànic és basat en Deu, i en la por envers Deu. Al principi, la representació pintada de Deu era considerat un pecat, però el Papa Gregori el Gran I, va permetre les imatges i les representacions de Déu a les Esglèsies, per ensenyar la història de Déu i la Biblia, a les persones Analfabetes.
L’Art Mediaval tenia una funció didàctica, i era també un símbol religiós. La pintura era plana (sense perspectiva ni ombres).

Déu i les altres figures de la Biblia, havien de tenir un estil simple i simbòlic, no podien ser com els humans, perquè la gent no els veies com ells, perquè tinguéssin més poder simbòlic.

Normalsment l’art Mediaval son murals pintats al fresc sobre fusta o sobra la mateixa paret de l’esglèsia. Davant o darrera de l’altar.

L’Esglèsia doncs, es convertia en una espècie de communicació audiovisual. Àudio amb la veu del capellà, i Visual amb les pintures.

Pantocràtor: Pan (tot) + Kràtor (poderòs). Normalment representat amb cabell llarg i barba, fent el gest de la benedicció amb la mà dreta, i amb un llibre a la mà esquerra.

Renaissance. 1.500 al 1.600

“Creació d’Adam de Miquel Àngel”, “Home de Vitruvi de Leonardo Da Vinci”,  “La Gioconda de Leonardo Da Vinci”, “El nacimento de Venus de Botticelli”.

El Renaixement és el canvi entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna. Comença 1492 amb l’arribada d’Europa a Amèrica. Per tant és el temps dels descobriments, els viatges, la difusió del coneixement.

El Renaixement, fa renéixer els valors dels Clàssics, i els temes seran els humans, la experiència humana, el perquè de l’existència humana… No només deu com l’Edat Mitjana. Comencen a sortir classes mitjanes poderoses, es faran retrats d’ells de manera realista com els Clàssics. Investigues les perspectives i pinten realista perquè per saber el mon a través de l’experiència has de veure la realitat amb els teus propis ulls.

Raó + experiència + observació (entendràs el món totalment)

Baroque. 1600 al 1700

“Les tres gràcies de Rubens”, “immaculada concepció de Ribera”, “el davallament de Rubens”,

 

El Barroc és un període artístic que utilitza el detall i l’exageració per produïr drama, tensió i exuberància en l’escultura, pintura, arquitectura, literatura, dansa, teatre i música. L’estil començarà a Roma, Itàlia i s’escamparà per tot Europa.

L’Estil Barroc serà molt animat per l’Església, com a resposta forta de la Reforma Protestant que es va estenent per Europa.

L’Aristocràcia va utilitzar l’Art Barroc per impressionar, mostrar triomf, poder i control al seus visitants.

Barroc no només s’utilitza en l’art, sinó que també és un adjectiu per descriure alguna cosa recarregada, abundant o complexa.

Els clarobscurs s’utilitzaran molt, per donar més la sensació d’una societat turmentada, plena de guerres d’estats i guerres de religions.

La diferència entre Renaixement i Barroc és que el Renaixement pintaven els personatges molt reals, i al Barroc els pintaran molt teatralitzats amb molt més de detall.

 

Neoclassicism. 1.750 al 1.850.

Madame Récamier de Jacques-Louis David”, La Banyista de Valpinçon de IngresJacques-Louis David, Oath of the Horatii, Antonio Canova‘s Psyche Revived by Love’s Kiss

El Neoclassicisme és un nom donat a Arts Visuals, literatura, teatre, música i arquitectura inspirat per la cultura i l’art Clàssic de Roma i Grècia.

Després de la Revolució Francesa al 1789, la Societat Europea canvia, i anirem des de l’Edat Moderna a l’Edat Contemporània. La declaració dels Drets Humans demostra l’origen de la Democràcia (la paraula democràcia ve dels Grecs i vols dir “governat pel poble”.)

Neoclassicisme representa les noves idees revolucionaries en contra de les classes dominants, es un exemple perfecte de com un estil artístic explica la societat i el que està vivint la gent.

Clàssic i Barroc son dos conceptes oposats.

Modern Period. 1850 al 1950

L’art Modern comença amb la Revolució Industrial, que començarà amb la màquina de vapor “invent de James Watt” el 1769.

La Revolució Industrial canvia la manera en com les persones viuen: els amos capitalistes per un costat, i la gran massa de gent vivint amb lamentables condicions per una altre.

Aquestes condicions capitalistes i de poder, van portar lluites entra classes socials i entre estats, com per exemple la Primera Guerra Mundial (1914-1918), o la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

La situació Mundial serà expressada a través de l’Art amb aquests moviments:

El Cubisme i l’Expressionisme, que agafaran influències de l’art Primitiu (Àfrica i Oceania) per rebutjar la industrialització, i tornar als orígens sense Capitalisme.

El Surrealisme, abandonarà el mon exterior i anirà a favor del món interior, dels somnis i l’atzar.

La invenció de la fotografia apareix, i farà que els artistes ja no busquin el retrat o el real, sinó la creació d’un altre llenguatge.

Els somnis, els sentiments, i el mon interior dels artistes, serà la font creativa d’aquest període:

Moviments d’avantguarda:

mapa 2mapa

Les avantguardes:

Impressionisme

Impressió: sol naixent, Claude Monet el 1872

Reacciona contra els excessos del realisme, concentrant el seu interès en el procés mental d’un personatge quan s’enfronta a alguna situació. Es caracteritza per traslladar a l’obra la veritable existència radicada en els processos mentals, la intuïció i la desvinculació d’un personatge, així com pel maneig de personatges a través de les associacions psicològiques.

Fauvisme

Senyora Matisse, 1905. HENRI MATISSE

El fauvisme és un moviment pictòric expressionista de principis de segle XX sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink. També foren fauvistes Braque, Friesz, Rouault, Marquet, Dufy i van Dongen. El nom els fou donat (pejorativament) per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor de 1905. En francès, “Fauves” vol dir “bèsties salvatges”.

 

Expressionisme

 Fränzi davant d’una cadira tallada (1910), d’Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid

Va néixer a Alemanya el 1920 com a reacció al naturalisme i fou ser dirigit pel poeta Georg Trakl. Entre els seus principis s’assenyalen la reconstrucció de la realitat, la relació de l’expressió literària amb les arts plàstiques i la música, i l’expressió de l’angoixa del món i de la vida a través de novel·les i drames on es parla de les limitacions socials imposades a la llibertat de l’home.

Cubisme

 Juan Gris: Home en un cafè, 1914, oli i collage

Va aparèixer a França, encapçalat per Guillaume Apollinaire. Les seves principals característiques consisteixen en l’associació d’elements impossibles de concretar, desdoblament de l’autor, disposició gràfica de les paraules, substitució del sentimental per l’humor i l’alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.

Sorgeix a Milà fundat per Filippo Tommaso Marinetti el 1909. Aquest moviment trencava amb la sintaxi, el ritme i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la poesia el valor, l’audàcia i la revolució, ja que pregonava el moviment agressiu, l’insomni febril, el passat gimnàstic, el salt perillós i la bufetada. Tenia com a postulats: l’exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l’adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l’objectiu del literari i la disposició especial de l’escrit amb la fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en què el manifest programàtic (de Marinetti, que era escriptor) precedeix l’expressió plàstica.

Futurisme

 

 

Giacomo Balla – “Dinamismo de un perro con correa” (1912, óleo sobre lienzo, 89×109, Albright-Knox Gallery, Búfalo)

 

Sorgeix a Milà fundat per Filippo Tommaso Marinetti el 1909. Aquest moviment trencava amb la sintaxi, el ritme i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la poesia el valor, l’audàcia i la revolució, ja que pregonava el moviment agressiu, l’insomni febril, el passat gimnàstic, el salt perillós i la bufetada. Tenia com a postulats: l’exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l’adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l’objectiu del literari i la disposició especial de l’escrit amb la fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en què el manifest programàtic (de Marinetti, que era escriptor) precedeix l’expressió plàstica.

1920 -el moviment Dadà. Auric, Picabia, Ribemont-Dessaignes, Germaine Everling, Casella i Tzara

Va aparèixer a Zuric entre el 1916 i el 1922, amb Tristan Tzara com a fundador. Va ser una oposició al passat violent de la guerra mundial. El poema dadaista acostuma a ser una successió de paraules i sons, cosa que fa difícil trobar-li la lògica. Es distingeix per la inclinació cap al dubtós, terrorisme, mort i nihilisme, el fantasiós, busca renovar l’expressió mitjançant l’ús de materials inusuals o manejant plans de pensament abans no barrejadissos, i té una tònica general de rebel·lia o destrucció.

De Stijl

 

Composition with Red, Yellow and Blue, Piet Mondrian 1921

De Stijl (en neerlandès L’Estil), també conegut com a neoplasticisme, és un moviment artístic d’avantguarda que va sorgir als Països Baixos el 1917 propugnant una estètica renovadora basada en la depuració formal. Va ser un moviment integrador de les diferents arts (arquitectura, disseny industrial, arts plàstiques) que buscava una total renovació estètica de l’entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs.[1]

Bauhaus

 
  • Walter Gropius
  • Escuela de arte y diseño
  • Racionalismo
  • 1923-1925
  • Dessau (Alemania)

Bauhaus és un terme comú per a denominar la Staatliches Bauhaus, una escola d’art i arquitectura a Alemanya que fou fundada el 1919 per Walter Gropius a Weimar (Alemanya) durant la República de Weimar, i fou clausurada per les autoritats prussianes (en mans del partit nazi) l’any 1933. Bauhaus també denomina l’aproximació al disseny i el model educatiu que desenvolupà i aplicà l’escola. El nom es tradueix (del verb alemany bauen: construir) com a “Casa d’Arquitectura”. L’Estil Bauhaus va esdevenir un dels corrents amb més influència en l’aquitectura moderna.

Surrealisme: va sorgir a França amb André Breton qui, seguint Sigmund Freud, es va interessar per descobrir els mecanismes de l’inconscient i sobrepassar el real per mitjà de l’imaginari i l’irracional. Es caracteritza per pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l’humor negre amb el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perquè, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conducta moral humana i les manifestacions no són del seu interès.

Surrealisme

 Les temptacions de Sant Antoni. Dalí

Pop-art

 

Mosaico de Marilyn Monroe. Andy Warhol

L’art popular (de l’anglès Pop-Art, “Art pop”) va ser un moviment artístic sorgit a la fi dels anys 1950 al Regne Unit i els Estats Units; les seves característiques són l’ocupació d’imatges i temes presos del món de la comunicació de masses aplicats a les arts visuals.

Subratlla el valor iconogràfic de la societat de consum. El terme “Pop-Art” va ser utilitzat per primera vegada pel crític britànic Laurence Alloway en 1958, al definir les obres de Richard Hamilton i Eduardo Paolozzi entre uns altres. Altre crític, Lewis Gennig, va posar èmfasi en aquesta denominació cap a 1962 per a definir l’art que alguns joves estaven fent amb l’ocupació d’imatges populars; d’aquesta manera va quedar relegat el terme Neo-Dada o neodadaisme per a la llavors nou corrent estètica.

 

Pràctica: Tria l’obra o el moviment que t’ha agradat més. Fes un resum. Ara, fes una reproducció o obra “al teu estil” d’aquesta obra o moviment. Analitza la teva obra amb la plantilla:
Anuncis