- Definicions (Arquitectura, Urbanisme, Interiorisme, Instal·lacions)
- Breu Història de l’arquitectura i l’interiorisme
- Materials
- Arquitectes, Artistes i obres actuals
- Practica la perspectiva i el sistema dièdric
- Possibles exercicis
1. Definicions
Arquitectura i urbanisme:
Del grec αρχ (‘cap’) i τεκτων (‘constructor’ o ‘fuster’). Així tenim que pels antics grecs l’«arquitecte» era el cap de la construcció i l’arquitectura era la tècnica o l’art de qui projecta i construeix els edificis i les estructures; per als antics grecs, el mot τεχνη (tekhní) significa ‘art’ o ‘capacitat [de fer alguna cosa]’.[1]
Art de projectar i construir edificis o altres estructures físiques, que són i han sigut símbols culturals i polítics.
Conceptes: estètica i funcionalitat. Ja Vitruvi (arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC) va definir en els seus llibres (De Architectura) que l’arquitectura anava lligada als conceptes d’utilitat, fermesa i bellesa.
Amb l’arquitectura no només construïm edificis, sinó també construïm comunitat i maneres de viure, pensar i moure’ns pel món.
FAD (Foment de les Arts i el disseny) associació sense ànim de lucre, promou la cultura creativa i dóna suport (premis FAD) a través de les diferents branques: artistes i artesans, directors i dissenyadors, disseny industrial, interdisciplina del disseny en l’espai, moda, centre de materials.
LLOC: ubicació concreta en el territori
ESPAI: contenidor físic que ens envolta
ESTUDIA: les relacions entre les estructures de la societat i la seva organització en el territori i en l’espai. Fan projectes de desenvolupament o transformació del medi o entorn.
CONSIDEREN: els contextos, estructures físiques i persones.
NODREIX: art, ciència, disciplina de servei.
DISCIPLINES LLIGADES: geografia, sociologia, psicologia, història, filosofia, cientificotècniques.
INFLUEIX: qüestionament del sistema capitalista, família nuclear, institucions, lleis, violència…
Interiorisme i ambients
Branca de l’arquitectura que dissenya i decora espais.
TÉ EN COMPTE: interior/exterior, materials, construcció, funcionalitat, circulacions, habitabilitat si s’escau, objectes, distribució, dimensió, escala, llum, color.
CONCEPTES: comoditat, personalitat, practicitat. De dins cap a fora, de fora cap a dins. Efímer. Modular.
2. Breu Història de l’arquitectura i l’interiorisme
Història
Tot i que el concepte de construir ha existit durant tota la humanitat, l’arquitectura apareix amb els grecs, des de llavors s’ha anat desenvolupant fins arribar a les escoles d’arquitectura, tal com les coneixem avui, que van aparèixer a finals del s.XVIII, eren molt tècniques, fins que va aparèixer una escola molt important: l’escola BAUHAUS fundada el 1919, que proposava una arquitectura més holística, artesanal i creativa.
Fins a principis del s.XX, a la dona no li serà permesa l’entrada en aquestes escoles. I a Espanya, fins el 1930 no apareix la primera dona graduada en arquitectura.
Totes maneres, hi ha hagut dones que han estat silenciades i a l’ombra d’altres noms més importants com Le Corbusier o Mies Van der Rohe. Un llibre interessant és el de “Heroinas del espacio” que explica la vida i obra de 4 dones arquitectes que van treballar conceptes que encara avui són influents:
Le Corbusier:
Mies Van der Rohe:
Eileen Gray (Gran Bretaña) “art decó, eficàcia, casa sobre penya segat E.1027, obra de vegades associada erròniament a Le Corbusier.
Lilly Reich (Alemania) “professora de la Bauhaus, teixit, valor dels materials, pavelló alemany de Barcelona amb Mies Van der Rohe”
Margarete Schütte–Lihotzky (Alemania) “cuina modular de Frankfurt, política i arquitectura”
Charlotte Perriand (Francia). “estudi propi, simplicitat, harmonia, funcionalitat, multifuncional, material honest i arquitectura de muntanya, relacions entre un mateix i el món, Japó.”
Els interioristes es van posar de moda als EUA, gràcies als “nou-rics”. Fins llavors, es considerava “feina” de la dona i del seu bon o mal gust, la tria de mobles, objectes, llums… de la casa. La professionalització dels interioristes no va ser primordial fins ben entrada la modernitat, inclús ara és considerada una feina no gaire important, quan realment ho és molt d’important, sinó, mireu totes les grans marques i els interioristes que hi treballen darrere.
La incorporació de la dona com a professional, va ser una peça clau en la modernitat, i així es demostra en com aquestes van poder professionalitzar feines com el disseny de mobiliari, la moda, l’artesania, la porcellana, els objectes metàl·lics i joies i la joguina per exemple.
3. Materials
Inici: pedra, fusta, eixits, fang. Metalls (coure, bronze, ferro)
Revolució industrial: formigó, plàstic, vidre, acer, pintura plàstica, guix.
Estructures: arquitrau, arc, esquelet intern (gràcies a fusta, ferro, formigó)
Nou món: material ecològics i respectuosos (material intel·ligents, nanomaterials, material de base biològica “fusta”, cultiu autoregeneratiu.
DATEMATS i FAD: projecte per impulsar i reflexionar sobre materials: innovació, sostenibilitat, creativitat.
4. Arquitectes, Artistes i obres actuals
Bibiana Puigdefàbregas.
(Sant Pol de Mar, 1972). És llicenciada en art dramàtic, especialitat d’escenografia, per l’Institut del Teatre, i ha cursat estudis d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Stella Rahola Matutes
Licenciada en arquitectura por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (UPC) y graduada en escultura por la Escuela Massana, la obra de Stella Rahola reformula, a través de un continuo estudio de técnicas, la resistencia y los límites de materiales tan maleables y sensibles como son la porcelana y el vidrio. De este modo, a través de la exploración, sus piezas se convierten en construcciones que transmutan en los límites de lo que es forma y lo que no, dispersándose en el aire y adquiriendo volúmenes que les hacen cobrar una nueva vida. La resistencia buscada se rebela, pues, en forma de eclosión, como si el objeto resultante quedara suspendido en el aire en un intento de inmortalizar como una imagen congelada, el cenit de su belleza absoluta y por lo tanto manifestándose en un punto de equilibrio total.
La ciutat cuidadora: repensem espais urbans. http://www.punt6.org/wp-content/uploads/2016/11/CiutatCuidadoraArticle_cat-1.pdf http://www.punt6.org/
“Hay que pensar en este orden, primero el caminar, después en la bicicleta y dar prioridad a otra movilidad menos contaminante y luego ya pensar en las variantes rodadas o motorizadas como el bus, el tranvía o el metro”
“La arquitectura y el urbanismo con perspectiva de género proponen cambios en el planteamiento urbano poniendo en el centro los cuidados y no lo productivo.”
RCR
Xevi Bayona
Arquitecte
http://www.premisarquitecturagirona.cat/autor/xevi-bayona-i-camo/
5. Practica la perspectiva i el sistema dièdric
Aspectes tècnics
Mètodes de respresentació: Perspectives (cavallera, militar, axonomètrica. Còniques frontal i obliqua.)
Dièdric i vistes.
Sistema dièdric:
Perspectiva cònica:
6. Possibles exercicis
El cub blanc.
El teu invent amb estructura geomètrica.
L’emoció amb filferro (Minimalisme)
Hologràfic:
La Biblioteca del futur i l’activisme artístic. Dissenya la teva Biblioteca del Futur:
L’activisme és l’activitat sostinguda amb la intenció d’efectuar un canvi d’índole social o polític, usualment dirigida a favor d’una postura particular. Fins als anys 80 del segle XX, l’activisme “tradicional” es basava especialment en el moviment obrer i la lluita sindical, mentre que els nous moviments van incorporar grans temes com el feminisme, l’ecologisme, els drets humans, la pau, la sostenibilitat i l’antiglobalització. També inclou l'”activitat social” que es fa a nivell de barris, per exemple, o a petita escala i molt concreta.[1] La paraula “activisme” pot sorgir de qualsevol tipus d’orientació política i expressar-se de maneres ben diverses: editant o col·laborant als mitjans de comunicació, fent formació formal, informal o no formal, fent campanyes i promocionant boicots que pretenen incidir a nivell econòmic, organitzant manifestacions de carrer, vagues, casserolades, instal·lacions o accions artístiques, hacktivisme, ciberactivisme, etc. sota una tàctica no-violenta o de qualsevol altre tipus, incloent les guerrilles, segons el tipus d’activisme.
A alguns activismes religiosos, feministes o vegetarians es mira de persuadir la gent de canviar la seva conducta directament, mentre d’altres a més cerquen pressionar als governs per canviar les lleis. Un cas particular, el cooperativisme o moviment cooperatiu, sovint procura construir institucions noves, i extitucions, que s’ajustin a principis cooperatius.*Wikipedia
Una institució és una plataforma per actuar conjuntament dotada d’un determinat poder i de mecanismes especialitzats. Les creen els actors que actuen autònomament (reactius, cognitius, creatius) en una situació de multidependència.
Els actors que actuen conjuntament s’enfronten a situacions que han de superar. En els casos més complicats cal que estructuren les relacions entre ells per coordinar-se, aquesta és la raó de la institució. Necessiten crear unes normes, regles i en definitiva un règim de coordinació per regular les seues accions i actuar col·lectivament.
Les institucions tenen una doble dimensió. Per una banda permeten participar en els individus i per altra els exclouen. També té una cara externa (manera de presentar-se al món) i una cara interna (manera de treballar internament).
Les institucions fan que el Govern deixi de ser qui governa. Es creen sobre institucions ja existents, les societat no són taules rases, per tant ja existeixen taules de comportament.
Si es parteix de la base de què les institucions són els mitjans pels quals actuen col·lectivament els exemples d’institucions podrien ser molts i de molt variada temàtica. Així, són institucions:
És un dels principals objectes d’estudi de la política, sociologia i també de la història, ja que la seva evolució classifica els diferents períodes o sistemes així com les relacions i la forma d’actuar col·lectivament dels individus.*Wikipedia
cultura visual 